El Festival Internacional de Cinema de Vila-real,VIST, ha viscut aquest dimecres la penúltima jornada de projeccions de la seua 25 edició amb altres cinc curtmetratges entre els quals hi ha hagut treballs llorejats en altres certàmens i peces curioses. Així, per exemple, la sessió ha arrancat amb el visionat d’Arquitectura emocional 1959, Premi Goya 2023 com a Millor Curt de Ficció per a aquest treball de León Siminiani; Pisanka, curt de terror en el qual, en una única localització, una conversa cobra el protagonisme; Si mai no ens haguéssim separat, rodada en 16 mm, quelcom poc habitual actualment, reflecteix la dificultat de deixar una parella quan s’ha volgut molt; Visionado, una peça breu -poc més de 3.30 minuts-, en el qual el muntatge resulta clau i Anticlímax que, malgrat haver-se estrenat recentment, ja té premis de dos festivals importants com el de Màlaga i el de Medina del Campo.
Els darrers cinc curts de la secció oficial, dels 20 a concurs, es podran veure en la sessió de dijous. El primer curt serà Hardcore, Premi Berlanga al Millor Curt Documental. El seu director, Adán Aliaga, és especialista en aquest format i va ser nominat al Goya amb el seu documental anterior, La jaula. No hay fantasmas és un drama fantàstic protagonitzat per Catalina Sopelana (El vecino, Sky Rojo, Las leyes de la frontera o Mantícora). Mussol, dirigit per Juanjo Giménez, autor també de la pel·lícula Tres, que va cobrar protagonisme amb Timecode, amb el qual va guanyar el Goya, la Palma d’Or a Cannes i va estar nominat als Oscar. El otro és drama familiar amb Adrià Salazar i Daniel Grao en el repartiment, tots dos mereixedors de premis en diferents festivals pel seu paper, i finalment, Phonorama és un curt d’animació valencià d’humor en el qual tant el guió com l’animació, la direcció i les veus de tots els personatges estan fetes per una sola persona; de fet, en els crèdits només ix Álex Rey.
